El camp de l’oca era una zona on a l’Edat Mitjana, tant a Pollença com a altres poblacions, es duien a terme corregudes a peu i a cavall. El premi més important era una oca, d’aquí el seu nom. Avui dia encara es conserven alguns refranys que fan referència a aquests jocs, com per exemple el dit: “Els darrers no guanyen oca, i si en guanyen és molt poca” (Diccionari Alcover-Moll), que vol dir que ser dels darrers té molts desavantatges.
Segons Joan Manuel Torres Velasco en el llibre “Els espais de la festa a la Pollença medieval (1350-1450)”, concretament a Pollença…
(…) El Camp de l’Oca era el nom que rebia una ampla porció de terra, que s’estenia al terme de les Gandofes, des del carrer del Roser Vell (conegut llavors
com
carrer de Conanglell, i més tard carrer de la Capella, de Santa Elisabeth i, successivament, carrer de la posada de Lluc, de la Capella vella i de Gabriel
Alomar), fins al peu del puig de Maria. Limitava amb el camí del Puig i el camp de les monges per una banda, i pel camí vell d’Alcúdia per l’altra.
El creuava,
d’oest a est, un camí de Pobladors (actual carrer Cecili Metel), i una sèquia reial (anomenada sèquia del Camp de l’oca) (…) |
